Per aquestes dates sempre hi ha una nit màgica a l'estiu, on els estels ploren i les nits s'il·luminen per uns instants. Les Perseides arriben a tocar de l'orbita terrestre i sembren de bons desitjos el firmament. Curiosa versió cristianitzada això de les llàgrimes de Sant Llorenç. Però bé, no treu que sigui una nit màgica fixada en l'imaginari dels nostres estius.
I em pregunto, per veure els asteròides que plouen de dia, com ho podem fer? De nit la cosa està més o menys clara... però de dia? Una llàstima. O no. Perdríem les nits màgiques de l'agost. Però, als observatoris, amb les les òptiques potents que gasten les veuen?
Més enllà d'això, bons desitjos a tothom!
Que els estels siguin favorables!
2 comentaris:
que una llàgrima et toqui aquesta nit gronxador.
saps, les llàgrimes quan entren a l'atmosfera tenen el tamany d'un gra de sal. Quina probabilitat te que ens toquin? Estaré content si en veig una... i més amb la nuvolada que hi ha i que s'espera.
Auguri per tu, Junius!
I demà, com l'arròs, comencem el post a (dues i qui sap si més) bandes.
Publica un comentari a l'entrada