dijous, 15 de maig de 2008

Nakba, la catàstrofe


Perquè tinc la tendència a tenir empatia amb els més febles, sempre he trobat una salvatjada el que se'ls hi fa a la població palestina. I davant dels abusos perpetrats, la doble moral no ajuda. No es pot condemnar els atemptats de faccions palestines contra població israeliana i alhora mirar cap a una altra banda quan l'estat israelià comet terrorisme d'estat, genocidi i crims contra la humanitat quan bombardeja de manera indiscriminada i aleatòria cases on hi ha famílies que dormen. O quan aïlla milions de persones deixant-los sense aigua, menjar, electricitat... fent d'amplis territoris grans presons. La industrialització del maltracte i la mort. I el més horrorós és que en els orígens de la creació de l'estat d'Israel, la industralització del maltracte i la mort perpetrat contra la població jueva per part dels nazis (amb diferents complicitats, com ara el Vaticà) és un element fonamental per entendre el procés que eclosiona ara fa 60 anys.
I amb el temps, quan un coneix i valora l'horror viscut per la població jueva europea, la Xoà, emergeix una pregunta de manera reiterada: és que els veins i les veines del camp de Mauthausen no veien arribar trens farcits de gent que tornaven buits? no es van preguntar mai sobre el destí d'aquells milers de persones?
La població presa per la por apartava la mirada, defugia el problema. És clar, també n'hi hauria de profundament activa en matèria de perseguir jueus seguint l'ideari nacional-socialista o, si es vol, un de menys sofisticat però més universal, el lucrar-se expropiant i robant població jueva.
Però, i el gruix de gent que feia com si aquí no passes res quan passaven els trens? No tenen quelcom en comú amb els qui avui en dia aparten la mirada quan passen sense problemes per un check point mentre centenars de persones fan cua al sol objectes a l'arbitrarietat dels militars de torn?
És el més bèstia de tot: dues comunitats que en diferents moments han estat objecte de l'horror. No hi haurà una escletxa d'enteniment entre uns i altres a partir de l'horror i amb la voluntat de construir comunitat no des de la religió sinó des de la humanitat com a subjecte?
Cal que enfortim aquest espai, aquesta intersecció política, per fer front als grans grups d'interès que ja els hi està bé que centrem la mirada i els esforços en exigir els drets humans elementals per tothom i que no ens preguntem qui viu del conflicte. Perquè igual que en l'Europa dels feixismes eren molts els que vivien de l'horror, a la regió del Pròxim Orient són també molts els qui viuen de la mort.
Pau i Llibertat!


dimarts, 22 d’abril de 2008

la TDT és fantàstica: el que fan per la tele fa fàstic!


la TDT és fantàstica: ara veig la tele perfecte!
vull dir que veig la merda que fan per la tele amb una alta qualitat
més de 30 canals diferents: els detritus televisius ben segmentats en funció del color, textura, ferum..
tot sembla pensat perquè si vols una merda de qualitat et facis amb algun mitjà de pagament per veure continguts de qualitat
sí, pot ser a les 3 del matí d'un dimarts fan un clàssic que val la pena
llàstima que a aquella hora dormi jo i la major part de mortals
la TDT és fantàstica: el que fan per la tele fa fàstic!

p.s. ho havia de dir o rebentava!

dilluns, 21 d’abril de 2008

conjuncions copulatives


foto: Ulric Collette - Without You I'm Nothing
http://www.flickr.com/photos/ulriccollette/

i m'agrada la sensació de despertar-me en un llit estrany
i m'encanta conèixer noves discoteques
i descobrir de nou la ciutat amb els ulls d'altre
i perdre la noció del temps escrutant un nou cos
i jugar amb el teu gat
i mirar-te al mirall mentre tries que et poses
i notar la primavera més viva que mai
i aprendre a situar en un mapa geografies que no conec pas
i saber que senzill a vegades resulta gaudir de la vida
i fer veure que no estem liats
i somiar desperts en muntar una família
i programar les vacances plegats
i...

p.s. iron and wine - Upward Over The Mountain: va per tu!

divendres, 18 d’abril de 2008

si ha de ser amb cassalla...



si ha de ser amb cassalla no pot ser amb un puro qualsevol: amb vegafina, reig o fària...
sabies que fins al setembre passat fumava purets (de 12 a 15 diaris)?
jeje
i a l'estiu em posava caçadores de llana perquè tenia fred i ho tenia tot tancat perquè no hi hagués corrent d'aire
i se'm queia la baba després de dinar a la cadira al quedar-me endormisca't producte de pair, la calor i les pastilles
i a les infermeres els hi deia pel nom de la mare
i no reconeixia als meus
i no recordava qui era
i suava farmàcia
i el temps fugia amb la memòria
...
quina merda envellir i fer-se gran!
m'estimo més fer veure que soc modern i visc el moment
al bar del CCCB a les 17h llegint alguna capçalera de diari de la progressia més guai, alhora que faig un te sofisticat de món enllà i miro les cambreres i cambrers i la resta de mortals tot preguntant-me si també no volen fer-se grans, volen ser moderns i viure el moment
potser m'afaitaré per veure'm jovenet i amagar l'edat
potser m'afaitaré i em faré un tall i així semblar que no en se gaire i fins fa poc era imberbe
mai se sap
ho hauré de valorar
semblar jove o fer-me amb el descompte de la tercera edat?

p.s. vídeo amb el baterista Eduardo Casalla

dijous, 6 de setembre de 2007

Sempre ens quedarà la música!


Sempre ens quedarà la música!
avui ha emmudit una veu, no ho una veu qualsevol, una veu increïble i única que escoltar-la emociona al més gran dels insensibles.
Com no pot ser d'altre manera avui, que sigui la teva veu la que sigui escoltada que jo restaré en silenci, emocionant-me.

P.S. El següent vídeo és l'ària "Nessun dorma" de l'acte final de l'òpera Turandot de Puccini. Tanqueu els ulls, escolteu i deixeu-vos endur.

dijous, 16 d’agost de 2007

Nosaltres tenim ganes d'escoltar-te! (Primera part)


Sense ànim de fer apologia, arran d'una conversa amb en Junius, vàrem pensar que fora bo fer una entrada conjunta sobre els blocs i aquest fenomen emergent que a vegades no s'acaba d'entendre, comprendre o, senzillament, no es comparteix.

Un bloc és una manera senzilla que tenim moltes persones amb ganes de comunicar alguna cosa (entre altres, pot ser un estat d'ànim, sentiments, ocurrències, coneixement especialitzat, informació i contra-informació, creacions artístiques diverses, o un punt de trobada entre persones que comparteixen una afició, manera de veure el món o professió, o simplement un punt de trobada entre amistats).
És un mitjà per transmetre un missatge a la xarxa sense haver de preocupar-se gaire de coneixements tècnics ni tecnològics: la construcció de la pàgina d'internet esdevé simple, propiciant la proliferació massiva de blocs de tota mena.

Si abordem el tema de manera més o menys rigorosa, aquest fenomen a escala mundial es veu condicionat per una sèrie de factors necessaris (però no suficients): energia elèctrica, connexió a internet, punt d'accés a la xarxa (ordinador personal), temps per dedicar-s'hi, uns llindars mínims de llibertats individuals (que si no són col·lectives, no parlem de llibertats sinó de privilegis d'una minoria), uns coneixements informàtics a nivell d'usuari (des d'encendre l'ordinador, entrar a la xarxa, saber registrar-se a una pàgina i fer una entrada...) i tenir la voluntat de comunicar-se (ja poden ser amb paraules, música, fotos, vídeos... i, no està de més recordar, tenir alguna cosa a dir, doncs, partint de la visió que la vida humana està construïda a partir de codis, qualsevol aspecte de la vida pot ser objecte d'una entrada a un bloc).

Probablement, els blocs no es poden dissociar d'altres fenòmens emergents en els darrers anys i que s'expliquen (possiblement) amb l'actual model de creixement econòmic capitalista que formalment ha implementat al consumisme massiu la diferenciació individual del consumidor final. Entre aquests fenòmens destaquem:

+ l'auge de les tecnologies del silici (ordinadors personals, agendes electròniques, telèfons mòbils, reproductors multimèdia, càmeres fotogràfiques digitals...)

+ el pes de les telecomunicacions com a motor de creixement econòmic especulatiu (a nivell d'inversió financera a les borses) i productiu (els canvis en l'organització del treball o les noves definicions de negocis que internet a propiciat)

+ el procés de trencament dels modes de vida de la societat fordista (per exemple, treball estable i per a tota la vida; habitatge estable i per a tota la vida; relacions afectiu-sexuals estable i per a tota la vida...) troben en aquests nous marcs relacionals que son les tecnologies del silici un punt de referència estable dels altres, on queda registrada la petja del dinamisme vital propiciat per l'augment de la mobilitat en les diferents esferes de la vida.

+ l'acte d'afirmació per part dels subjectes de la seva individualitat i/o identitat davant les ideologies que durant tants anys els han reduït, i continuen reduint, a objectes, números o hàmsters, sense veu, ni vot, sense emocions, sentiments i pensaments autònoms, amb capacitat de determinar aspectes de la seva vida més enllà dels grans poders (alguns dels quals, han aprés que deixar fer i desfer a uns nivells els hi possibilita importants sumes de diners).

Així, tenint més o menys clar a que juguem (un altre dia parlarem, per exemple, de la indústria del coltan i la seva contribució a la República Democràtica del Congo) quan entrem o fem un bloc, una web o enviem un correu electrònic, la qüestió que es suscita es si val la pena o no fer un bloc?
És una forma econòmica d'editar i distribuir producció pròpia (individual, en grup o col·lectiva) en qualsevol format digital (text, música, fotos, vídeos...) per part de qui tingui ganes de compartir algun aspecte (o forces) de la seva vida, ampliant el plaer hedonista que un té quan, per exemple, escriu, amb el plaer d'escoltar els comentaris que propicia en l'altre quan es llegit.

Així, Mo, dona'ns la possibilitat de gaudir amb el que escrius allà on estiguem i quan ens sigui possible. Dona't la possibilitat de trobar-te amb d'altres a partir de les teves creacions.
Anima't, que del cert tens coses a dir!
Nosaltres tenim ganes d'escoltar-te!

P.S. aquest cop, un exemple de les ganes d'expressar-se d'un internauta a través d'un vídeo.

dilluns, 13 d’agost de 2007

On jo acabo i tu comences


Un cop acabada la meva feina inicial, comença la teva.
Com un relleu d'atletisme... a veure que ens surt de tot això.
Salut Junius!

P.S. Per animar els sentits, video dels Radiohead amb el seu "Where I end and you begin"