Perquè tinc la tendència a tenir empatia amb els més febles, sempre he trobat una salvatjada el que se'ls hi fa a la població palestina. I davant dels abusos perpetrats, la doble moral no ajuda. No es pot condemnar els atemptats de faccions palestines contra població israeliana i alhora mirar cap a una altra banda quan l'estat israelià comet terrorisme d'estat, genocidi i crims contra la humanitat quan bombardeja de manera indiscriminada i aleatòria cases on hi ha famílies que dormen. O quan aïlla milions de persones deixant-los sense aigua, menjar, electricitat... fent d'amplis territoris grans presons. La industrialització del maltracte i la mort. I el més horrorós és que en els orígens de la creació de l'estat d'Israel, la industralització del maltracte i la mort perpetrat contra la població jueva per part dels nazis (amb diferents complicitats, com ara el Vaticà) és un element fonamental per entendre el procés que eclosiona ara fa 60 anys.
I amb el temps, quan un coneix i valora l'horror viscut per la població jueva europea, la Xoà, emergeix una pregunta de manera reiterada: és que els veins i les veines del camp de Mauthausen no veien arribar trens farcits de gent que tornaven buits? no es van preguntar mai sobre el destí d'aquells milers de persones?
La població presa per la por apartava la mirada, defugia el problema. És clar, també n'hi hauria de profundament activa en matèria de perseguir jueus seguint l'ideari nacional-socialista o, si es vol, un de menys sofisticat però més universal, el lucrar-se expropiant i robant població jueva.
Però, i el gruix de gent que feia com si aquí no passes res quan passaven els trens? No tenen quelcom en comú amb els qui avui en dia aparten la mirada quan passen sense problemes per un check point mentre centenars de persones fan cua al sol objectes a l'arbitrarietat dels militars de torn?
És el més bèstia de tot: dues comunitats que en diferents moments han estat objecte de l'horror. No hi haurà una escletxa d'enteniment entre uns i altres a partir de l'horror i amb la voluntat de construir comunitat no des de la religió sinó des de la humanitat com a subjecte?
Cal que enfortim aquest espai, aquesta intersecció política, per fer front als grans grups d'interès que ja els hi està bé que centrem la mirada i els esforços en exigir els drets humans elementals per tothom i que no ens preguntem qui viu del conflicte. Perquè igual que en l'Europa dels feixismes eren molts els que vivien de l'horror, a la regió del Pròxim Orient són també molts els qui viuen de la mort.
Pau i Llibertat!
