divendres, 10 d’agost de 2007

El pendul


Ara ja fa dies que no dedicava un temps a escriure alguna cabòria. De temes no n'han faltat en una ciutat a les fosques o en les hores perdudes esperant abans de la tempesta, per exemple.
Però bé, avui això no anirà de reflexions mar enllà. Avui em ve de gust d'escriure unes paraules sobre un mateix (si, ja se que mar enllà o la costa emocional d'un mateix tenen un límit difús que a voltes és difícil d'establir).
La vida és un péndul sovint. Et proposes fer la teva vida de manera més o menys independent i s'encarrega de que passin cosses que et portin a dependre dels altres. I el mateix podríem dir d'un plantejament invers.
Si, ara pot ser direu que la vida no te consciència de si i premeditadament no fa res de res. Però bé, nosaltres sí que tenim un cert grau de consciència i ens fem les nostres pròpies càbales. Et planteges que faràs un seguit de coses, i d'una determinada manera, i la teva voluntat topa amb forces majors.
És el que hi ha. Repòs és el que toca i acceptar, tot aprofitant, el que em porta aquest darrer moviment del péndul.
Per començar, tornar a gronxar-me una mica per aquí.
Salut per tothom!

p.s. per no perdre el costum, un vídeo que mostra gràficament com les nostres vides pengen d'un fil elàstic!