Ja fa dies que hi dono voltes i, quan més hi penso, més m'emprenyo. M'explico: ja fa uns mesos que a Barcelona s'està implantant el bicing (que in que queda aquest ing) i la "polèmica" (entre cometes, doncs, és una controvèrsia interessada) no ha trigat a sorgir. Les empreses de lloguer de bicicletes es queixen per les característiques del servei del bicing (podeu saber més a http://bicing.com/), doncs, segons diuen, els hi resten clients (si voleu saber més sobre el tema podeu començar a estirar la trama a partir d'aquesta article del diari El Punt http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2439425).
El perfil d'aquest client fugitiu és el del turista que visita la ciutat (tot això segons aquestes empreses). I ara reclamen que es redueixi el temps de disponibilitat del vehicle. Actualment, cada usuari pot agafar 30 minuts la bici (i fins a les dues hores, la penalització és més aviat petita a nivell econòmic, però en funció del tipus d'abonament pot arribar a la suspensió d'usuari del servei; evidentment, les empreses de lloguer de bicis han obviat aquest fet en les seves denúncies).
I el que m'emprenya és el que hi ha soterrat sobre aquest petit tema. Resulta que aquesta ciutat d'ençà que va tocar l'Olimp al 1992, cada cop gira més de cara al visitant i menys de cara a les veïnes i veïns (entenent per veïnat, tota aquella o aquell que hagi nascut, visqui o treballi a la ciutat).
Resulta que unes empreses que tenen el seu negoci muntat de cara a un ús esporàdic de la bicicleta per passejar, i que això fa que els seus usuaris (en aquest cas clients) potencials siguin especialment els turistes, ara vinguin a condicionar el transport públic de molts ciutadans (del 16 de març a 15 de junt de 2007 ja han estat 50.000 les persones que s'han registrat al servei). És com si el consorci de Turisme de Barcelona que co-gestiona, amb Transports Metropolitans de Barcelona, el Bus Turístic, demanes menys freqüència de pas de la línia 24 d'autobús amb l'argument que hi ha turistes que l'agafen per anar al parc Güell. Inacceptable.
És que el transport de més de 50.000 persones ha de veure's condicionat per la lògica dels guanys de les empreses de lloguer de bicicletes? És que una de les ciutats europees amb més contaminació acústica ha de limitar l'ús quotidià de la bicicleta com a transport habitual d'un sector de la ciutadania? És que una de les àrees urbanes amb menys qualitat de l'aire no ha de potenciar els mitjans de transport sense motor d'explosió? És que la salut dels habitants sedentaris no val prou alhora de potenciar l'exercici físic? És que no hi ha vida més enllà del turisme?
Bé, ja he buidat el pap. Ja he dit la meva. No obstant voldria posar l'accent en tres qüestions relacionades amb el tema. Primer, per quan una organització de l'espai públic on les bicicletes no competeixen amb els vianants i ho facin amb els cotxes? Segon, en relació al col·lapse que sembla existir al bicing en determinats moments i àrees del servei. Que posin mitjans per a una gestió administrativa i de servei més acurada. No pot ser que una iniciativa com aquesta mori d'èxit. Tercer, que el servei veritablement s'ampliï a tota la ciutat i el seu funcionament sigui de 24 hores, 7 dies a la setmana, doncs si és en la cosa pública on cal dipositar els mitjans de transports habituals (els guanys socials i ambientals bé s'ho valen), fa falta que el servei cobreixi totes les franges horàries i la ciutat.
P.S. i la peça musical d'avui: Bicycle Song dels Red Hot Chili Peppers
1 comentari:
Tens més raó que un sant i això que som ateus.
Publica un comentari a l'entrada