On racó on anar deixant pensaments, idees, sensacions, sentiments, imatges, sons, cançons... que em vagin passant pel cap i que fins ara no anaven més enllà. Res de nou, un blog més al ciberespai.
la TDT és fantàstica: ara veig la tele perfecte! vull dir que veig la merda que fan per la tele amb una alta qualitat més de 30 canals diferents: els detritus televisius ben segmentats en funció del color, textura, ferum.. tot sembla pensat perquè si vols una merda de qualitat et facis amb algun mitjà de pagament per veure continguts de qualitat sí, pot ser a les 3 del matí d'un dimarts fan un clàssic que val la pena llàstima que a aquella hora dormi jo i la major part de mortals la TDT és fantàstica: el que fan per la tele fa fàstic!
foto: Ulric Collette - Without You I'm Nothing http://www.flickr.com/photos/ulriccollette/
i m'agrada la sensació de despertar-me en un llit estrany i m'encanta conèixer noves discoteques i descobrir de nou la ciutat amb els ulls d'altre i perdre la noció del temps escrutant un nou cos i jugar amb el teu gat i mirar-te al mirall mentre tries que et poses i notar la primavera més viva que mai i aprendre a situar en un mapa geografies que no conec pas i saber que senzill a vegades resulta gaudir de la vida i fer veure que no estem liats i somiar desperts en muntar una família i programar les vacances plegats i...
p.s. iron and wine - Upward Over The Mountain: va per tu!
si ha de ser amb cassalla no pot ser amb un puro qualsevol: amb vegafina, reig o fària... sabies que fins al setembre passat fumava purets (de 12 a 15 diaris)? jeje i a l'estiu em posava caçadores de llana perquè tenia fred i ho tenia tot tancat perquè no hi hagués corrent d'aire i se'm queia la baba després de dinar a la cadira al quedar-me endormisca't producte de pair, la calor i les pastilles i a les infermeres els hi deia pel nom de la mare i no reconeixia als meus i no recordava qui era i suava farmàcia i el temps fugia amb la memòria ... quina merda envellir i fer-se gran! m'estimo més fer veure que soc modern i visc el moment al bar del CCCB a les 17h llegint alguna capçalera de diari de la progressia més guai, alhora que faig un te sofisticat de món enllà i miro les cambreres i cambrers i la resta de mortals tot preguntant-me si també no volen fer-se grans, volen ser moderns i viure el moment potser m'afaitaré per veure'm jovenet i amagar l'edat potser m'afaitaré i em faré un tall i així semblar que no en se gaire i fins fa poc era imberbe mai se sap ho hauré de valorar semblar jove o fer-me amb el descompte de la tercera edat?
